2026-09-26 — Dinar de comiat de l’Eli, companya de la Nau Bostik. She’s gone!

Aquest passat 26 de setembre vam fer un petit dinar informal de carmanyola a la Nau Bostik . Era divendres, la calor era insuportable al sol, però ella, la companya Eli , es mereixia ser acomiadada amb honors.

Primer la vam conèixer com la noia de pràctiques. Després, el destí la va portar a altres feines, on va seguir aprenent de comunicació —que és el que li agrada—. Però, temps més tard, va retornar a l’equip de treballadores del projecte bostikià per fer-nos un favor i suplir la baixa d’un company que també triava altres aventures.

És la manera de créixer, com els grans futbolistes que envien a equips de l’estranger per continuar formant-se —o això diuen els qui gaudeixen veient això del futbol—.

Ara li ha tocat de nou el torn a l’Eli de guillar per continuar creixent professionalment. Aquí ha deixat molt bona empremta: per la feina ben feta, pel saber estar —que, de ben segur, no li ha estat fàcil en situacions que tots coneixem— i per la seva manera de ser.

Segur que la continuarem veient: és de les nostres, és bostikiana! I sempre que tregui el nas per can Bostik ens n’alegrarem, de ben segur.

Abans de marxar, ens va organitzar un dinar de germanor, convidant tothom qui volgués a compartir una bona estona i menges selectes de carmanyola. Les fotografies són d’aquest esdeveniment.

Que tot et vagi com et mereixes!