2026-09-24 - La Mercè, baixant a Barcelona

Els dies de la Mercè, patrona de Barcelona i festiu per a goig de tothom, tinc el costum d’anar a refregar-me amb els conciutadans pel centre. Allà, molta gent de tot tipus, com a xaiets, va directa on hi ha més gent. Semblen un xic borregos, i m’hi incloc.

Cada any s’hi fan més activitats i més distribuïdes per tot, però ni amb l’app de l’Ajuntament —un prodigi de modernitat— hom aconsegueix anar a veure quelcom que li sembli sucós i interessant. Així que he fet el que m’agrada fer: caminar molt, fer alguna fotografia i seguir caminant. Al matí, amb parella i amics, però he preferit seguir sol pel centre amb l’esperança de veure castells.

L’esperança no sempre és l’última cosa que es perd. Ja no hi veuria l’amic Fede —malauradament, ell ja no pot fer castells mai més— i era tanta la quantitat de conciutadans amb nens petits, cotxets, coses per endreçar a les mans… tanta, que he col·lapsat quan encara no era dins de la plaça de Sant Jaume i he hagut de guillar: massa ànimes, massa gent, massa tot.

He seguit pels punts del Gòtic i la Ribera que més m’agraden, una altra dosi de cafè, moltes cues arreu; allò que més m’interessava o era tancat o hi havia una cua per desesperar.

Per sort, havia fet una reserva a Can Machiroku, on, ja ho sabia jo, podria desestressar-me tot gaudint d’un bon àpat i aprofitant per visitar bons amics.

Ja tenim el dia de la Mercè al sarró i unes poquetes fotografies resultants.