Com l’estiu passat, enguany vàrem decidir repetir microvacances a l’excel·lent Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. No ens calen destins exòtics i vols amb escales per gaudir de la frescor de l’alta muntanya, i a més tot a prop de casa i en català.
Aquesta vegada vàrem disposar del quarter general a Taüll que, encara que força turistificat —si en som co-culpables—, té tot l’encant dels Pirineus catalans i del romànic que tant m’agrada; pintures que fan yuyu per acollonir el personal i fer que fossin xaiets… però la cromàtica, la senzillesa i l’expressivitat són magnífiques. Clar que podeu veure el famós retaule original a la mateixa Barcelona, al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Sigui com sigui, del que teníem ganes era de pujar ben amunt, a gratar els núvols i refrescar-nos un xic amb temperatures inferiors als 30 °C que tants i tants dies notàvem a la pell a Barcelona.
Així que, previ escalfament pujant per l’estació d’esquí que queda per sobre de Taüll el primer dia, el segon dia d’aquesta escapada pirinenca vàrem decidir atacar Dellui, que pel que vàrem investigar era al nostre abast.
Sortida matinera des de Boí per agafar un dels taxis —sindicats, ells, guapament— que per 15 € t’apropen ja a una cota interessant. Explicacions del Parc Nacional, fulletó amb les normes a seguir i visionat d’isards a l’Estany de la Llebreta auguraven una jornada ben guapa.
Vàrem decidir, no sense discussions assembleàries, fer la ruta circular que va a l’Estany Llong, però passant per l’Estany de Dellui i fer-la a la inversa. Així iniciàvem un escalfament curt pel Planell d’Aigüestortes per enfilar-nos de cop fins a Dellui (2.350 metres) per després passar per l’Estany Llong i tornar planejant fins al punt d’inici.
La idea era fer el primer tram més dur ben fresquets a primera hora i després baixar paulatinament fins a l’Estany Llong, suaument.
Curiosament, o no, molt, molt poca gent vàrem trobar fent aquest recorregut en la nostra direcció: només tres persones ben lluny vàrem veure, i poques en el sentit «normal» de la ruta vàrem topar-nos. Així que tranquil·litat absoluta durant el recorregut. A l’Estany Llong ja vàrem copsar un ambient molt més familiar i turístic, però bé, molt bé.
No cal dir que per excursions com aquestes cal ser prudent i anar molt ben equipat: bones botes, roba d’abric i impermeable, aigua abundant, menjar, crema solar i, per a qui li agraden, els pals que porta tothom.
Els quilòmetres totals que vàrem fer van ser quasi 17, però parant a dinar i fent un petit descans a l’Estany Llong per refrescar els peus després de tanta pedra.
Molt recomanable, i la podeu reviure amb les fotografies que vàrem fer amb el telèfon. Aviat espero poder posar la versió analògica que, com de costum, m’agrada fer també.
De moment, fent un clic a la fotografia que il·lustra aquest post podeu veure’n l’àlbum. Aivat, més!
Ruta:
- Aparcament / parada dels taxis del Mirador de Sant Esperit — punt d’inici
- Mirador de Sant Esperit
- Planell d’Aigüestortes
- Planell Gran
- Aiguadassi
- Vall de Dellui
- Estany de Dellui
- Estanyets de Dellui — els 3 o 4 petits estanys de la part alta
- Canchal / caos de blocs granítics de Dellui — el tram que sembla una «glacera»
- Zona de Corticelles
- Bosc de les Corticelles
- Bosc de l’Estany Llong
- Refugi de l’Estany Llong — cafè!!
- Estany Llong — vorejant-lo fins a l’extrem oposat
- Retorn per la vall de l’Estany Llong
- Planell d’Aigüestortes
- Sant Esperit / aparcament — final de la circular
També teniu la ruta a Wikiloc:
No esperem que ens expliquin el projecte. Ens agrada proposar, engrescar, construir junts. En rodet o amb digital.
Conèixer Pocallum →
