Agost, tranquil·litat absoluta i la quarta, ja?, onada de calor, diuen. Per mi, que vàrem agafar la primera a finals de juny, no hem parat de surfejar per aquesta ona que sembla més de foc que d’aigua escumosa del mar.

Al meu petit estudi dins la Nau Bostik s’hi està ben calentet. L’aire condicionat, de moment, tossut jo, no contribuirà a l’escalfament global i, amb un ventilador i un flush-flush d’aigua, vaig sobrevivint a la canícula d’aquest maleït estiu.

Sigui com sigui, s’ha de fer feina. I aquesta passada setmana l’amiga i compi de la Nau Bostik, Laura, s’acomiadava com a treballadora per iniciar una nova aventura que, de ben segur, li anirà fantàsticament bé. Ella és eficient, molt bona en la seva feina i una joia de noia, tant pels seus valors com pel seu tracte amb els altres.

Jo, com a comiat, vaig oferir-li —sabent que amb aquesta calorada seria complicat— una darrera sessió fotogràfica de record. Ja havíem gaudit d’una primera estrena sota els flaixos —2025-05-14 – Sessió analògica amb Laura— feia més d’un any, però penso que tots dos ens havíem quedat amb ganes d’un xic més.

Ella, gràcies!, va accedir-hi de bon grat i el dia 12 d’agost vàrem procedir.

Vàrem fer un xic d’analògic, però per falta de temps vaig pensar que amb la petita Leica D-Lux podríem fer moltes més fotografies i jo no estaria dos dies escanejant.

I en vàrem fer moltes. La calor era insuportable i vàrem quedar xops, del flush-flush i de la mateixa suor provocada per la temperatura, sumada a la humitat gens relativa de la ciutat comtal.

Riure, jugar i un dels flaixos a punt de fondre’s —la finestra de llum del que es va queisar és més petita que la resta—. Per sort, hi ha més flaixos i vàrem fer fotografies fins a avorrir-nos.

Després d’una lleugera edició —bàsicament passar-les a blanc i negre i donar-los un xic de màgia— vàrem acordar aquesta petita selecció, de la qual tots dos n’estem satisfets. Ah! expressament vaig seleccionar el format quadrat ja que en analògic vàrem usar la preciossa Hasslblad i aquest és un format que m’encanta.

És només un record i un exemple del que es pot fer a Pocallum.cat, però també de l’evolució que hi ha entre la primera i la segona sessió: la confiança, la tranquil·litat i l’empoderament es noten en cada gest i cada mirada.

Que el futur et depari el que tu li ofereixes cada dia, Laura.

Fins sempre!