El Festival de Blues de Barcelona no és només els grans concerts que omplen, any rere any, el pati de la Seu del Districte de Nou Barris. Al voltant del festival també s’hi organitzen activitats que, potser amb menys focus mediàtic, formen part de la seva ànima. I entre totes elles, una de les més esperades pels músics locals és la ja tradicional Jam Session de clausura.

Habitualment aquesta trobada se celebra al Castell de Torre Baró, un escenari privilegiat amb unes vistes espectaculars sobre Barcelona. Aquest any, però, la presència de porcs senglars afectats per la pesta porcina africana ha obligat a traslladar-la a l’Anfiteatre de Roquetes, a pocs minuts de l’emplaçament habitual.

El canvi d’escenari no va impedir que la música tornés a ser la gran protagonista. Això sí, la calor era gairebé insuportable i molts vam trobar a faltar uns serveis tan bàsics com uns lavabos públics o un punt on poder comprar una ampolla d’aigua o prendre alguna cosa. Són petits detalls que, de vegades, les administracions obliden quan parlen de promoure la cultura de proximitat, gràcies senyor Mercè!.

Malgrat tot, un bon grapat de músics i aficionats vam voler acomiadar aquesta 24a edició del Festival de Blues de Barcelona com es mereix: compartint escenari, improvisant, retrobant vells amics i demostrant, una vegada més, que el blues és molt més que un estil musical. És una comunitat.

La jam està capitanejada pels Blues Social Club, un projecte nascut de la mà d’antics alumnes de la desapareguda Escola de Blues de Barcelona. Gràcies a ells, la sessió manté viu aquell esperit obert i participatiu que sempre ha caracteritzat el festival, on professionals, aficionats i estudiants comparteixen escenari amb l’únic objectiu de gaudir de la música.

I ara sí, només queda esperar la vint-i-cinquena edició. Un quart de segle de blues a Nou Barris no és cap casualitat. És el resultat de la perseverança d’una colla de persones entestades a demostrar que la cultura també pot créixer des de la passió, el voluntariat i el compromís amb el barri.

En temps en què massa sovint es mesura l’èxit d’un esdeveniment pel nombre d’entrades venudes o pel seu retorn econòmic, el Festival de Blues de Barcelona continua recordant-nos que hi ha una altra manera de fer les coses.

Llarga vida al blues. I, si cal triar, una mica més d’utopia i una mica menys de neoliberalisme.