Si el 24è Festival de Blues de Barcelona ha tornat a funcionar amb la precisió d’un bon rellotge, no és per casualitat. Darrere de cada concert hi ha desenes de persones que, sovint de manera completament desinteressada, dediquen hores, esforç i il·lusió perquè tot rutlli i perquè el públic només hagi de preocupar-se d’una cosa: gaudir de la música.

Des de l’equip de Capibola Blues, impulsor i organitzador del festival, fins a totes les persones que s’encarreguen de la comunicació, l’administració, la paperassa, la logística, la regidoria d’escenari, els bars, els àpats, la fotografia i una interminable llista de feines que gairebé sempre passen desapercebudes. Són tasques invisibles per a molts, però absolutament imprescindibles.

Amb els anys, el Festival de Blues de Barcelona ha esdevingut molt més que una cita musical. És un espai de trobada, una comunitat i, m’atreviria a dir, una família. Una família que, almenys un cop l’any, es retroba al voltant del blues, de les converses, dels retrobaments, de les noves amistats i d’un ambient que és difícil d’explicar si no s’ha viscut.

Aquestes fotografies volen ser un petit homenatge a totes aquestes persones. No hi són totes —és impossible atrapar-les totes mentre cadascú està pendent de la seva feina—, però sí una bona representació dels qui han fet possible aquesta 24a edició.

Gràcies a totes i a tots. Sense vosaltres, aquest festival senzillament no existiria.