2026-06-22a25 - Barcelona Big Blues Band al BeatGarden Studios
La Barcelona Big Blues Band i el “mentrestant”
Aquesta passada setmana de solsticis estiuencs, amb Barcelona sota una nova onada de calor (una més!), vaig tenir una doble sort.
La primera: poder assistir com a fotodocumentalista a l’enregistrament d’una desena de nous temes de la meva estimada Barcelona Big Blues Band . Gràcies novament, Ivan Kovacevic ! D’aquests nous temes, evidentment, encara no en puc explicar res… però temps al temps.
La segona sort va venir de rebot: poder gaudir d’un autèntic refugi climàtic i estalviar-me així el patiment de la calorada dins del meu estudi a la Nau Bostik .
En definitiva, vaig poder disparar a tort i a dret a aquell “mentrestant” que tant m’agrada capturar quan comparteixo estudis i gires amb els vells amics de la BBBB.
Tinc, a més, la sort que la gran majoria d’aquests músicsassos ja fa temps que em coneixen. Això em permet fer la meva feina amb una tranquil·litat absoluta, amb confiança i sense aquella distància estranya que de vegades hi ha entre qui mira i qui és mirat. Fins i tot —falta greu!— l’Ivan de tant en tant m’ha de fer callar perquè potser m’embalo massa.
I és un luxe.
Un luxe poder captar els moments més íntims, les bromes, les petites tensions del moment, les mirades i les complicitats musicals que passen entre músics quan estan treballant.
Jo em sento més com un apassionat de la música —que ho soc— al mig d’una tempesta sonora: una quinzena de músics tocant en directe a dos metres de la meva cara. Un puto luxe.
Encara no he tingut esma d’anar a Llumàtics a revelar la versió analògica (que, per descomptat, és la que més m’apassiona), però us deixo aquí aquest vídeo-fotomuntatge perquè pugueu veure, gairebé com si fos un videoclip, què passa quan una colla de monstres del blues es tanquen uns quants dies dins d’un estudi.
A les fotografies he treballat sobretot amb la petita Leica D-Lux 6, que és gairebé invisible i silenciosa, ideal per moure’m dins l’estudi sense interferir. També he fet servir una mica la Fuji X-Pro1, que aguanta molt millor els ISO alts i que, amb aquest soroll tan característic del sensor, encara aporta una textura que m’agrada molt.
Ah! I gràcies també a BeatGarden Studios i a la professionalitat de Pau Romero i Dani, per posar totes les facilitats i deixar-me treballar en aquest temple del so i de la bona música.