La Barcelona Big Blues Band i el “mentrestant”

Aquesta passada setmana de solsticis estiuencs, amb Barcelona sota una nova onada de calor (una més!), vaig tenir una doble sort.

La primera: poder assistir com a fotodocumentalista a l’enregistrament d’una desena de nous temes de la meva estimada Barcelona Big Blues Band. Gràcies novament, Ivan Kovacevic! D’aquests nous temes, evidentment, encara no en puc explicar res… però temps al temps.

La segona sort va venir de rebot: poder gaudir d’un autèntic refugi climàtic i estalviar-me així el patiment de la calorada dins del meu estudi a la Nau Bostik.

En definitiva, vaig poder disparar a tort i a dret a aquell “mentrestant” que tant m’agrada capturar quan comparteixo estudis i gires amb els vells amics de la BBBB.

Tinc, a més, la sort que la gran majoria d’aquests músicsassos ja fa temps que em coneixen. Això em permet fer la meva feina amb una tranquil·litat absoluta, amb confiança i sense aquella distància estranya que de vegades hi ha entre qui mira i qui és mirat. Fins i tot —falta greu!— l’Ivan de tant en tant m’ha de fer callar perquè potser m’embalo massa.

I és un luxe.

Un luxe poder captar els moments més íntims, les bromes, les petites tensions del moment, les mirades i les complicitats musicals que passen entre músics quan estan treballant.

Jo em sento més com un apassionat de la música —que ho soc— al mig d’una tempesta sonora: una quinzena de músics tocant en directe a dos metres de la meva cara. Un puto luxe.

Encara no he tingut esma d’anar a Llumàtics a revelar la versió analògica (que, per descomptat, és la que més m’apassiona), però us deixo aquí aquest vídeo-fotomuntatge perquè pugueu veure, gairebé com si fos un videoclip, què passa quan una colla de monstres del blues es tanquen uns quants dies dins d’un estudi.

A les fotografies he treballat sobretot amb la petita Leica D-Lux 6, que és gairebé invisible i silenciosa, ideal per moure’m dins l’estudi sense interferir. També he fet servir una mica la Fuji X-Pro1, que aguanta molt millor els ISO alts i que, amb aquest soroll tan característic del sensor, encara aporta una textura que m’agrada molt.

Ah! I gràcies també a BeatGarden Studios i a la professionalitat de Pau Romero i Dani, per posar totes les facilitats i deixar-me treballar en aquest temple del so i de la bona música.