Aquests dies tenia planejada una escapada que, malauradament, he hagut d’ajornar per culpa de la llevantada, protagonista indiscutible d’aquests dies festius. Pel mateix motiu, he estat força tancat a casa i ben amorrat a l’ordinador. Caminador que un és, i aprofitant que avui finalment ha parat de ploure, no he dubtat a agafar una càmera i dirigir les passes cap a la natura que tinc més a l’abast: el mirador de Torre Baró, a la zona alta de Barcelona.

La darrera vegada que vaig enfilar cap al barri de les Roquetes i el mirador de Torre Baró ho vaig fer en rodet i, com de costum, en blanc i negre. Avui, en canvi, m’he decidit pel digital i també per una edició en color.

Havia tingut el plaer de compartir dinar amb el meu germà i, després d’una bona sobretaula —ben carregada de bona música i cafè—, és quan m’he pogut alliberar de les urpes del sofà i iniciar l’escapada. La idea era pujar tot passejant i captar, des de les altures del mirador de Torre Baró, com la llum del dia es dilueix al Mediterrani, amb bones vistes de Barcelona, el mar i un cel —ennigulat— com a teló de fons.

Feia fred i tenia ganes de caminar, així que he anat vorejant els carrers més elevats, des dels ascensors que t’enfilen al capdamunt de les Roquetes fins al mirador de Torre Baró. Però no n’he tingut prou i he recordat un corriol que surt cap a l’esquerra, que permet baixar suaument fins a l’Ateneu Popular de Nou Barris fent ziga-zagues.

El que més m’ha agradat ha estat la barreja de vistes de la ciutat amb les torres d’alta tensió —tan característiques de la zona—, les malaltes figueres de moro i les construccions decorades amb grafitis, també tan pròpies del barri.

A les fotografies que podeu veure si feu clic a la imatge principal, podreu desfer el camí recorregut i observar, alhora, com la llum va minvant i com també canvien la sensibilitat ISO i la velocitat d’obturació de cada fotografia.