Enguany, com de costum, busco una destinació fresca per descansar a l’agost. Després de patir la primera i segona onada de calor a Barcelona, vaig poder fugir primer a Griegos i, després, gaudir dels nostres Pirineus, concretament els Pirineus de Lleida.
Fa 18 anys vam fer, ja, una travessa per tots els Pirineus aragonesos i catalans per la carretera transpirenàica. Aquesta vegada, però, hem apostat per una estada única a Espot, que hem convertit en el nostre camp base per “atacar” els Pirineus des del Parc Nacional d’Aigüestortes, un dels parcs més bonics i salvatges que tenim.
La ruta feta
Des d’Espot, es poden iniciar infinitat de rutes a peu, totes espectaculars. Aquest cop hem anat a la segura amb una ruta que ja havíem fet anteriorment: Espot – Llac de Sant Maurici – torrent de la Ratera (amb el seu impressionant salt d’aigua) – refugi d’Amitges, a 2.365 metres d’altitud.
Equipament
És clau preparar el dia abans el menjar, fruits secs i aigua per afrontar uns 15,5 km de ruta amb més de 500 m de desnivell positiu. El calçat adequat, abric i protecció solar són imprescindibles, la muntanya no perdona.
Per als amants de la fotografia, un mòbil pot funcionar, tot i que no hi ha cobertura per publicar a xarxes. Si ets més “freak” com jo, pots pujar amb la Leica M6, un 28 mm i pel·lícula Rollei RPX100, i la Holga WPC amb Rollei RPX25 més un petit trípode. Aquesta setmana espero tenir temps de revelar-ho tot.
On the toad
La ruta no és tècnica —no calen cordes ni equipament excepcional—, però sí exigent si no es té costum de caminar per la muntanya. Les agulletes són assegurades, però valen molt la pena.
Ens vam llevar d’hora per esmorzar bé, i a Espot vam agafar un taxi fins al Llac de Sant Maurici, que et deixa just on s’inicia la ruta (una opció recomanable per estalviar la caminada des del pàrquing). Aquesta restricció en l’accés ajuda a evitar la massificació i filtra qui realment estima la natura.
L’aventura comença
Després de fer la foto de rigor al llac, omplir cantimplores a la font i iniciar l’ascens pel corriol ben marcat, aviat s’arriba al torrent de la Ratera, on una pujada entre pins i bedolls condueix fins al salt d’aigua. Seguim muntanya amunt fins travessar el torrent del Portarró d’Espot i el pont sobre Subenuix.
Arribem a l’Estany de Ratera, indret espectacular que ens regala la presència d’ànecs amables mentre fem descans. Passat aquest estany, un desviament permet completar la ruta circular o continuar el camí fins al refugi d’Amitges. Optem pel corriol, i crec que vam encertar.
A mesura que pugem, deixem bosc i ombres per corriols pedregosos fins l’estany d’Obagues de Ratera, panoràmica brutal sobre els Pirineus. El camí, molt ben indicat, porta finalment al Refugi d’Amitges, últim tram exigent de la jornada.
L’arribada al refugi
Un cop al refugi, un merescut got al bar i vistes formidables d’alta muntanya. També s’hi pot dinar, però triem seure a l’exterior i gaudir de l’estany Gran d’Amitges amb una amanida de pasta feta a casa.
De tornada — Baixada i ruta circular
Després de dinar i prendre un cafè, encetem la baixada per la pista, que és diferent i ens permet conèixer altres paisatges. Cal tenir en compte que les baixades fan treballar músculs poc habituals; cuixes i braons es queixen, però el camí s’ho val.
Darrer tram circular passant pel mirador, amb panell indicatiu dels pics principals; la vista del Llac de Sant Maurici és impressionant. Encara tanquem el recorregut travessant una pedrera que sembla que va ser una glacera, recuperem l’ombra entre els arbres i, a mig camí, ens refresquem peus i ànima en un rierol de muntanya.
Finalment, després de set hores, un taxi ens recull just abans de la gran tempesta. Sort!
En imatges
Podeu veure un petit reportatge de l’excursió al següent àlbum de fotografies fetes amb el telèfon, mentre espero tenir les fotografies analògiques revelades i llestes en un futur no gaire llunyà.
Finalment!
Versió de la mateixa excursió en fotografia analògica: 2025-08-26/28 – Aigüestortes amb fotografia analògica.
