2025-08-08 – Fundació Joan Miró - Una visita colpidora

O fent el ‘guiri’ a la meva ciutat, Barcelona

Aquest estiu, Barcelona pateix una calor insuportable —gràcies governants inútils i negacionistes en general—. Després d’una primera onada bèstia, ara encetem la segona. Amb aquest clima, caminar pel carrer sembla un esport de risc; la temptació d’anar al súper o a centres comercials per gaudir de l’aire condicionat és ben real… Però avui et vull proposar una alternativa molt més enriquidora: aprofita la canícula per fer el guiri de veritat a casa teva!

Som a la ciutat amb alguns dels millors refugis climàtics del sud d’Europa: museus, sales d’exposicions, galeries. No només trobaràs aire fresc (climatització, banys decents i cafeteries!), sinó exposicions i activitats de primera. I la majoria de centres culturals programen propostes especials a l’estiu.

Com molts sabeu, per plaer i feina acostumo a visitar regularment exposicions , sobretot de fotografia. Aquesta setmana passada vaig gaudir d’“En l’aire commogut ” al CCCB; tres hores de pau, art i, fins i tot, una mica de fred. Recomanació personal dels amics Marcelo i Glòria , moltes gràcies!

La poesia tot just ha començat - 50 anys de la Miró - Retrobament amb el Centre d’Estudis d’Art Contemporani

Ara feia molts d’anys que no hi entrava, la veritat. La darrera vegada va ser per un projecte amb la fundació i més gent involucrada en el surrealisme i la cultura de l’entorn del Poble-sec - Montjuïc, on aleshores hi tenia l’estudi . Desafortunadament, una auditoria a la fundació va anul·lar el projecte però ja vaig quedar-me amb les ganes de visitar, amb la calma que es mereix, aquest Centre d’Estudis d’Art Contemporani que tenim a la ciutat.

No puc assegurar de no haver visitat l’exposició permanent sobre el gran referent Joan Miró de petit —la meva família solia portar-me a moltes exposicions per no deixar-me sol— però, si hi havia estat, no ho recordava com ho he viscut avui. Feia molt de temps, però molt, que una obra pictòrica —o antipictòrica, com en molts moments vol mostrar-nos en Joan— aconseguia commoure’m d’aquesta manera. Tal vegada la bona climatització, la poca gent de primera hora del matí o les ganes de gaudir d’aquest temple de la cultura… però, sigui com sigui, ha estat un matí ben joiós on he entès un xic més la grandesa i importància d’aquest geni del segle XX que, a vegades, és mantingut per part de personatges que senzillament no han tingut l’oportunitat de deixar-se colpir per la seva simplicitat tan enorme i el brogit dels seus colors vius i saturats.

Reivindiquem-lo, estimem-lo i gaudim-lo!

Així que, si aquest estiu esteu fins la tita de la calor, no us perdeu l’oportunitat d’apropar-vos a veure aquest gran de la nostra cultura, cultura de quilòmetre zero.

Baixant per la Font del Gat…

Com a la cançó, en acabar la visita cultural a la Fundació Joan Miró hem decidit baixar a peu, amb calma, buscant un racó on continuar el nostre dia “guiri” i fer un most per dinar. La primera opció, el Mescladís del Mercat de les Flors , ha resultat estar tancada —una llàstima. Però, ja que teníem ganes d’estirar les cames, he decidit portar l’Elia, que avui m’ha acompanyat, a l’Ikki : una excel·lent tasca japonesa que feia molt, massa temps, que no trepitjava.

Tapís de la Funciació , només per aquest espectacular tapís paga la pena la visita.