Feia moltes edicions que no trepitjava el Vijazz. No sé si en altres anys també s’havia concentrat l’oferta de jazz amb protagonistes femenines al Claustre de Sant Francesc, però, sigui com sigui, aquest espai acull el jazz més íntim i el marida a la perfecció.
Divendres vam poder gaudir de la Marta Duran, i, com no podia ser d’altra manera, el cava i les cireres de la comarca van acabar d’arrodonir una vetllada deliciosa.
Dissabte era el torn de la cantant malaguenya, ja fa temps establerta a Barcelona, María Esteban. Presentava el seu últim i personalíssim treball, “It’s me!“, acompanyada d’un quintet de luxe.
Vaig arribar un xic tard —problemes amb cotxes que varen prestar-me i era massa modern per a mi— i també vaig haver de marxar aviat per assegurar-me una bona posició al concert de Corto.Alto a l’escenari principal del Vijazz. Tot i això, vaig tenir temps de captar algunes imatges amb la meva càmera i deixar-me endur per l’ambient càlid i proper del jazz vocal femení que es respirava al claustre.
La formació completa del concert va ser:
- María Esteban – Veu, direcció i composicions
- Edu Cabello – Saxo, clarinet i flauta
- Eddie Mejía – Guitarra
- David Muñoz – Contrabaix
- Santi Colomer – Bateria
Com a fotògraf, he de dir que és una llàstima que el piano de cua no es tragués de l’escenari, i —permeteu-me la reivindicació— la presència de tants faristols, micròfons i andròmines diverses complica força la feina d’immortalitzar els músics com es mereixen. Els artistes haurien de ser sempre els veritables protagonistes de l’escena. Tot això és una crítica constructiva i molt personal perquè tots gaudim de la bona música millor.
Si teniu curiositat, podeu veure una petita selecció de fotografies fent clic a la imatge principal.
