Robben Ford és una llegenda dins del món musical. Un mag de la guitarra que combina, com ningú, el jazz amb molt de blues i rock, tot amb una exquisida tècnica. Assistir a un concert seu no és com anar a veure un espectacle de rock’n’roll; és presenciar la saviesa d’un mestre que, en aquesta edició del Vijazz, ha presentat la seva música acompanyat pel contrabaixista Chris Minh Doky. Novament, el baix (i el contrabaix) prenen un protagonisme especial en aquesta divuitena edició del festival, i Doky és avui un dels virtuosos més cotitzats internacionalment.

Per si amb aquests dos monstres no n’hi hagués prou, els acompanyaven a les tecles Ricky Peterson —col·laborador de Fleetwood Mac, Prince, David Sanborn, entre molts altres—, que a mi m’ha fascinat increïblement. Per cert, físicament em recorda molt a Michael Madsen, el de Reservoir Dogs de Quentin Tarantino.

A la bateria, Keith Carlock —bateria de Sting, Steely Dan i John Mayer— va aportar un ritme potent, com una locomotora, però sempre ben controlat, sense passar-se mai de frenada.

Així que alguns hem tingut la sort de veure quatre grans del jazz, blues i rock-fusió en una tòrrida nit d’estiu. No ho oblidarem en molt, molt de temps.

Les fotografies, de les quals podeu veure’n una petita selecció pitjant la fotografia principal, estan fetes amb la ja veterana Canon 6D, que després de més de 10 anys encara aguanta el ritme dels concerts.

Després d’un divendres d’inici intens del Vijazz, toca descansar! Així que cotxe, carretera i a dormir envoltat de vinyes i la frescor de la matinada. AIxò si, previ a posar-me al llit vaig sopar un parell de préssecs de Subirats, els millors del món!

Demà, sens dubte, serà un altre gran dia al festival de Jazz de Vilafranca del Penedès.