Feia dies que tenia pendent portar a revelar el rodet de Kodak Portra 400 que vam utilitzar en aquella sessió d’estil asiàtic amb la Mabe. Sempre em fa una mica de mandra baixar fins al centre de Barcelona, però ahir finalment vaig passar per Cameras and Films a recollir-lo.

He de dir que estic força decebut amb la famosa —i cara— pel·lícula Kodak Portra 400. Sí, els tons i la reproducció del color són molt bonics, especialment els tons de pell, que tenen una calidesa i naturalitat que molts altres rodets no aconsegueixen. Però, precisament perquè és tan cara, la reservo per a moments especials i, al final, els rodets passen mesos a la nevera abans de ser revelats. El problema és que, en aquest cas, m’he trobat amb una sorpresa molt desagradable: la numeració del rodet i la marca “Kodak Portra” han quedat sobreimpreses a les fotografies. Això m’ha fet enfadar força, perquè em toca dedicar molta més feina a l’edició digital per esborrar-ho i salvar les imatges. No sé si ho notareu gaire a les fotos del post, perquè he intentat corregir-ho, però si amplieu la foto secundària veureu que encara hi ha traces a la cara de la model.

Amplieu la foto i veureu que hi ha traces de la numeració a la cara de la model.

Tot i aquest inconvenient, i amb més hores d’edició de les que m’agrada dedicar-hi, finalment tenim una versió de la flamant Mabe en color analògic. Si oblidem el problema de la numeració, m’encanta el resultat dels tons de pell que s’aconsegueixen amb la Hasselblad i la Portra 400: són suaus, naturals i amb una llum molt especial, tal com promet la reputació d’aquesta pel·lícula.

Feu clic a la fotografia principal si voleu veure’n la resta.