Doncs sí, sempre que una nova andròmina arriba a les meves mans és motiu de joia. Bé, normalment. Si, a més, es tracta d’un clàssic i prestigiós model d’una de les grans marques japoneses com Nikon, la satisfacció és encara més gran.

Per coses de la vida que ara no vénen al cas, un gran fotògraf barceloní em va regalar una velleta Nikon FM equipada amb un objectiu Nikkor 28 mm f/2.8. Tot i que diuen que no és la versió més “pro” d’aquesta òptica, la distància focal de 28 mm m’agrada cada dia més per la seva versatilitat i comoditat.

La càmera havia estat aparcada durant un temps, esperant el moment adequat per posar-la a prova. El fotòmetre varia uns sis passos i reparar-lo no surt a compte pel cost que representa. Però mecànicament és fiable, preciosa i equipada amb un objectiu amb el qual em sento molt còmode. Així que aquests dies he decidit donar-li una oportunitat amb el meu estil preferit: fotografiar amb molt poca llum.

Aquest segon rodet que he disparat ha estat un Fomapan 100, però forçat fins a ISO 800. L’he revelat amb una dissolució de Rodinal 1+50 durant exactament 28 minuts al tanc de revelat. Els resultats? Contrast i gra imperiosament notoris, exactament el que cercava per aquest experiment.

Aquí teniu algunes imatges escanejades del resultat final. La Nikon FM ha demostrat ser una companya fiable i inspiradora, fins i tot en condicions complicades. Si teniu l’oportunitat de treballar amb una càmera com aquesta, no us ho penseu dues vegades: és pura màgia analògica!

Les fotografies són just del passat dijous; vaig aprofitar la reunió que tenim els camarades de 9bI per menjar ben picant i fer uns gots. Allà, les usuàries del Casal de Barri de Prosperitat i les amigues de la cooperativa “Las Rudas” van ser les víctimes de la inauguració d’aquesta nova càmera de la col·lecció.