A finals del 2010 jo estava feliçment fent fotografies al Casal de barri Prosperitat. Per més casualitat estava fent fotos a una banda de la qual, un dels components, és amiguete. Així que vaig aplicar-me a fons i vaig fer unes quantes fotos. La sorpresa i l’ensurt va ser monumental quan la meva estimada 5D de sobte només deixava veure pel visor la meitat de la visió normal i… finalment, tot va quedar en un ensurt, però, mira!, vaig treure unes quantes conclusions d’aquella nit.

• No està de més mirar una assegurança o contractar un servei de manteniment amb “tarifa plana” a can Canon.
• És molt recomanable portar un cos de “porsiacaso” o una càmera extra per sortir del pas davant una fallada de la nostra càmera “preferida”
• Que almenys en aquest problema, reconegut per Canon, es van portar i reparen aquest defecte conegut de forma totalment gratuïta.
• A pesar de tot, la darrera foto amb el mirall caigut també te el seu punt artístic 😉
• Que no s’acaba el món i hom pot gaudir, només en certes ocasions, de la bona música i deixar la càmera a la bossa.

P.D. Un amic fotògraf (de fet molt més fotògraf que jo) va comentar-me que a ell també li havia passat i va optar per seguir fent fotos “a cegues”, ja que tampoc portava càmera de recanvi. Tot un heroi!